Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
globigerina
Protistologia
Gènere de protozous de l’ordre dels foraminífers de la família dels globigerínids, de forma globosa, amb una closca calcària constituïda per lòculs esfèrics distribuïts en espiral irregular.
Aquest gènere comprèn nombroses espècies planctòniques, moltes fòssils, la més corrent de les quals és la G bulloides , que habita a totes les mars Les closques de les globigerines formen part de diferents menes de fang abissal
foraminífer
foraminífer (Globigerina sp)
© Fototeca.cat
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
La correlació estratigràfica
Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…
Els grans clades
L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…
Els ecosistemes pelàgics
Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…