Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
harmònium
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, de llengüetes lliures.
Té un dipòsit d’aire i dues manxes que, accionades per pedals, produeixen un corrent que fa vibrar les llengüetes amb un so que hom pot graduar Sol substituir l’orgue en capelles i esglésies petites Hom n'atribueix la invenció a Gabriel-Joseph Grénier 1810 Rossini combinà l’harmònium amb les veus en obres de música religiosa
harmònium

Harmònium
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb llengüetes lliures accionat mitjançant unes manxes i un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites…
harmònium mecànic

Harmònium mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), del final del segle XIX i principi del XX, que consisteix en un harmònium convencional amb l’afegit d’un sistema de programació de l’execució musical.
Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
manxa
Música
Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, proporcionava aire a l’orgue.
És emprat també amb aquesta finalitat en l’harmònium
Sigfrid Karg-Elert
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…
John Adams
Música
Compositor i director d’orquestra nord-americà.
Es formà a Harvard i, posteriorment, a l’Orquestra de cambra de Saint Paul Autor de nombroses obres per a orquestra Christian Zeal and Activity , 1973 Shaker Loops , 1978 Harmonium , 1980 Short Ride in a Fast Machine , 1986, entre d’altres, les seves òperes Nixon in China i The Death of Klinghoffer 1991 obtingueren un gran ressò
Wallace Stevens
Literatura
Poeta nord-americà.
Treballà en una companyia d’assegurances i conreà la poesia en els seus moments lliures Publicà primerament a Poetry , i el 1923 aparegué el seu primer volum, Harmonium , i, més tard, Ideas of Order 1935 i The Man with the Blue Guitar 1936 Obres posteriors són Parts of a World 1942, The Auroras of Autumn 1950, etc
Climent Baixas i Cuyás
Música
Organista i compositor.
Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes