Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
arabesc
Art
Tipus de decoració artística, basat en espirals i línies distortes i entrecreuades formant composicions harmòniques.
Deu el nom al fet que l’art islàmic l’utilitzà profusament seguint esquemes geomètrics És una decoració eminentment no figurativa L’arabesc és conreat generalment per artistes o escoles l’estètica de les quals s’allunya de la realitat o bé l’estilitza hellenistes, miniaturistes medievals, manieristes, etc
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa, se centra en…
Esteve
Cristianisme
Diaca i protomàrtir cristià.
Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent La seva festa se celebra el 26 de desembre, dia festiu als Països Catalans, com a d’altres llocs d’Europa, com a segon dia de Nadal A més, la descoberta de les despulles del sant es commemora el 3 d’agost, amb la festa de la Invenció del cos de sant Esteve És patró de moltes poblacions catalanes, així com de la confraria dels freners de Barcelona esteve En…
Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista alemany.
Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst, 1921, la…
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas…
,
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…