Resultats de la cerca

Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis i els de les febres hemorràgiques americanes

És autor d’estudis importants sobre les periostitis hemorràgiques i el dèficit de vitamina C en els infants o escorbut infantil, conegut també amb el nom de malaltia de Barlow

Ocasiona un quadre clínic caracteritzat per anèmia, acceleració de la velocitat de sedimentació globular, manifestacions hemorràgiques, síndrome d’hiperviscositat sanguínia, hepatosplenomegàlia i adenopaties És pròpia de persones de més de 50 anys

D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal…

És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae,  malgrat que provoquen malalties similars, com ara les  febres hemorràgiques ,…

En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha…

Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural…

És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El  dengue greu anteriorment  anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de símptomes…

En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…

Un procediment molt estès de manera rutinària en diverses parts del món és la circumcisió, és a dir, l’extirpació del prepuci que cobreix el gland Des d’una perspectiva mèdica, aquest procediment només és indicat en cas de fimosi, en què l’estretor de l’obertura impedeix que el prepuci llisqui sobre el gland Tanmateix, fins i tot en aquest cas, no se sol recomanar la intervenció en infants petits, perquè en molts casos es tracta d’un trastorn lleu, que pot resoldre’s més endavant realitzant regularment traccions suaus del prepuci Hom havia preconitzat la circumcisió rutinària basant-se en uns…