Resultats de la cerca

Fa de 5 a 6 m del cap als peus i té el cap prim i esvelt, amb unes excrescències de 3 a 5 recobertes de 2 a 2,5 m i el tronc és massís, amb el llom molt inclinat l’altura a la creu és de 3-3,5 m La cua fa 1 m Pesa de 500 a 1 000 kg Habita, en ramats de 10 a 20 individus, a la sabana d’Àfrica La seva alimentació és herbívora, especialment de fulles i brots d’acàcia N'hi ha nou subespècies que es diferencien pel nombre d’excrescències i pel color i la forma de les taques poligonals del pelatge

Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat…

És d’hàbits aquàtics, adaptació que es reflecteix en la membrana interdigital de les extremitats inferiors, aptes per a la natació D'alimentació herbívora, construeix galeries poc profundes a la vora de rius, llacs i estanys Pot arribar a pesar fins a 10 kg i es reprodueix amb facilitat És de pell molt apreciada, i per aquest motiu fou introduït a Europa al final del segle XIX, on es cria en granges Els exemplars que se n'escapen sovint presenten una bona adaptació al medi si hi ha prou aigua A Catalunya hom en detectà una nombrosa colònia al Montseny al principi de la dècada de…

L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc és robust El…

Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A…

És endèmica de les illes Aldabra, a l’oceà Índic

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…

Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…

El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la fauna dels…