Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
hermetisme
Qualitat d’hermètic, dificultat d’interpretació, incomprensibilitat.
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario Luzi i els…
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
Immaculada Herrera i Latorre
Literatura catalana
Poeta.
Signa amb el pseudònim Imma Sarduc Autora de dos llibres Hecatèkali 1986, premi Josep M López-Picó 1995 i Porta d’Aura Mar 1992, el 1993 publicà la plaquette Poemes La seva poesia és de caràcter experimental i simultanieja l’hermetisme surrealista i el lirisme de gran força expressiva
Alessandro Parronchi
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva poesia evolucionà d’un primitiu hermetisme a un posterior intimisme Per strade di bosco e di città 1954, L’apparenza non inganna 1966, Pietà dell’atmosfera 1970, Replay 1980, Climax 1990, Per strade di bosco e di città 1994, Poesie 2000, etc Publicà nombrosos estudis sobre els principals pintors i artistes moderns i contemporanis, especialment italians
Frédérick Tristan
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou professor d’iconologia paleocristiana i del Renaixement a l’ICART de París 1983-2001 Director de la revista Les Cahiers de l’Hermétisme Publicà poesia, texts filosòfics i, sobretot, novelles Le dieu des mouches 1959, Naissance d’un spectre 1969, Le singe égal du ciel 1972, Le monde à l’envers 1980, La cendre et la foudre 1982, Les égarés 1983, premi Goncourt, Venise 1985, L’énigme du Vatican 1995, Stéphanie Phanistée 1998, etc L’any 2010 publicà l’autobiografia Réfugié de nulle part
Centre Radical de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al setembre de 1990 per membres del comitè provincial de Barcelona del Centre Democràtic i Social [CDS], que se n’havien separat uns quants mesos abans, encapçalats per Armand Ródenas i Barrera. Aquest, advocat, exmilitant de Centristes de Catalunya-UCD i diputat al Parlament de Catalunya pel CDS (1989-1992), fou el “president nacional” de la nova formació i José Antonio Parra el secretari.
La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir
Alí Chumacero
Literatura
Poeta mexicà.
Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva 1940-42 L’espontaneïtat de les seves primeres poesies Páramos de sueños , 1944 evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior Imágenes desterradas , 1948 Palabras en reposo , 1956 L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos 1987 Membre de la Academia Mexicana de la Lengua 1964, el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura
Arturo Onofri
Literatura italiana
Poeta italià.
És un dels iniciadors de la poesia nova del s XX En els seus reculls de poesies com Trombe d’argento , 1924 Terrestrità del sole , 1927 Vincere il drago , 1928, o els pòstums Zolla ritorna cosmo , 1930 Aprirsi fiore , 1935, etc aspirà a dur a terme el programa ensems filosòfic i estètic exposat en l’assaig Nuovo rinascimento come arte dell’io 1925, on preconitzà la poesia com a vehicle de la unió mística de l’home amb el cosmos Ha estat assenyalat com a precursor de l’hermetisme
Miguel Ángel Osorio
Literatura
Poeta colombià.
Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia , la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes 1906-15, 1915-25, 1925-39, els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort En Acuarimántima 1908-33 el lirisme és tan dens, que arriba a…