Resultats de la cerca

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…

Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…

Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…

Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…

Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…

Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…