Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
hidroelectricitat
Energia elèctrica produïda per la força hidràulica.
Aare
Riu
Riu de Suïssa, emissari del llac de Grimsel (1.879 m alt.), als Alps Bernesos (295 km de longitud i 17.600 km2 de conca).
El sector superior, glacial, s’inicia amb la vall en com de Hasli i continua per cubetes esdevingudes estanys llacs de Thun i de Brienz, separades per llindars Interlaken-Unterseen Les activitats econòmiques de muntanya apicultura, indústria, hidroelectricitat, turisme Meiringen, Brienz, Interlaken introdueixen una falca de població densa Alps endins De Thun en avall, el riu, acrescut pel Simme, és navegable La resclosa del Wohlensee, passat Berna, controla la derivació artificial de les aigües del riu cap al llac de Biel, regulador de les crescudes canal de Hagneck, d’entrada…
central hidràulica

Esquema d’una central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…
Els inicis de la nuclearització
La producció d’aigua, gas i electricitat 1960-1981 L’anomenat “miracle econòmic” es va basar en el subministrament d’una oferta abundant i barata d’energia i de recursos naturals, una part substancial dels quals es van obtenir en els mateixos Països Catalans L’aigua i l’electricitat foren els principals recursos primaris generats domèsticament En aquest cas, l’anàlisi dels preus de mercat no assenyala ni de bon tros la importància d’aquesta branca, atès que la producció d’un recurs fonamental com l’aigua no té preu —només se’n paga el cost de distribució— Durant el desarrollismo , la…
Els grans treballs hidroelèctrics: l’obra de Pearson
El naixement de la indústria elèctrica a Catalunya es va produir amb l’actuació de Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra a partir de l’any 1874 i amb la creació de la Societat Espanyola d’Electricitat l’any 1881 L’extensió social de l’ús de l’electricitat per a l’enllumenat domèstic i comercial tingué lloc solament després de l’adquisició d’Espanyola per l’AEG l’any 1894 i de la constitució de la nova Companyia Barcelonesa d’Electricitat –que havia de construir la gran central termoelèctrica del carrer de Mata de Barcelona–, així com la creació el 1896 de la Central Catalana d’Electricitat per les…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
Guyana

Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar Però…
Bhutan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
Els Planas, constructors de turbines i material elèctric
El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…