Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
abietat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid abiètic.
Diversos d’aquests èsters, i sobretot l' abietat metílic , són utilitzats industrialment com a dissolvents, plastificants i humectants, especialment en la fabricació de vernissos i pintures
oleat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid oleic.
Els oleats dels metalls alcalins, també anomenats sabons , són sòlids blancs, pastosos, solubles en l’aigua Presenten propietats humectants, detergents i emulsionants i formen part de la constitució de la majoria de sabons comercials Entre els èsters, cal esmentar els glicèrids, com l'oleïna, presents a tots els greixos animals i olis vegetals, i els oleats d’alcohols de cadena curta, de gran importància en la fabricació de detergents i emulsionants
estearat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid esteàric.
La substitució de l’hidrogen terminal de l’àcid estèaric per metalls C 1 7 H 3 5 COOM produeix les sals o sabons, i quan és substituït per grups alquil o aril dóna èsters C 1 7 H 3 5 COOR Les sals alcalines de l’àcid esteàric són solubles en aigua i són emprades com a detergents, agents humectants, emulsionants i catalitzadors de saponificació, interesterificació i polimerització
sacarosa
Bioquímica
Disacàrid de la glucosa i la fructosa, conegut també com a sucre de canya
.
La seva hidròlisi inversió, catalitzada per la invertasa, dóna una mescla dels seus components sucre invertit de rotació òptica de signe oposat levo al sucre original dextro És biosintetitzat a partir de glucosa i fructosa mitjançant l’aportació d’energia de l’ATP i de l’UTP Diversos èsters de la sacarosa laurats i estearats són emprats com a additius alimentaris emulsionants humectants i tensioactius en el rentatge de vegetals, com a antiesquitxants i antiespumants i per a evitar la deterioració del pa
texturitzant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari modificador de la textura.
N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors,…