Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Antoni Josep Cabanilles comença a publicar Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispania crescuunt, aut in hortis hospitantur
El botànic Antoni Josep Cabanilles comença a publicar Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispania crescuunt, aut in hortis hospitantur , on descriu 712 varietats de plantes ibèriques
Andrej Rubl’ov
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’icones rus.
Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou,…
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l’emperadriu…
Assumpta Ortadó i Maymó
Art
Artista plàstica.
S'ha dedicat preferentment a la creació d’icones d’orfebreria amb esmalts Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona Ha escrit el llibre Icones d’orfebreria i esmalts
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
art búlgar
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pel poble búlgar.
L’art búlgar produí unes de les primeres realitzacions urbanes del món eslau s VIII, amb esglésies basilicals i de planta circular, que perduraren fins al s XI Del s XII al XIV augmentà la influència bizantina en l’arquitectura Els zografs pintors religiosos búlgars crearen, però, obres de caràcter diferent Les pintures murals més importants són a les osseres dels monestirs de Baškov s XII i Bojana s XIII També són notables les osseres per llur planta d’una sola nau La icona més antiga —Sant Teodor— és un exemplar únic A partir del s XII començà l’espiritualització de la forma Nombroses…
icona
© Corel Professional Photos
Art
Cristianisme
Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d’algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants.
Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal…
apuntar
Electrònica i informàtica
Assenyalar amb el cursor, en interfícies gràfiques, una àrea sensible per indicar que es vol fer una determinada operació.
Les àrees sensibles més habituals són les icones, que permeten accedir directament a una aplicació o al contingut d’un document o fitxer i els menús, que en desplegar-se ofereixen a l’usuari un conjunt d’operacions possibles a realitzar Els mapes són un altre tipus d’àrea sensible en què, a diferència de les icones, l’acció que es realitzarà queda determinada pel punt exacte assenyalat dins l’àrea Sovint no n'hi ha prou d’apuntar el cursor sobre una àrea sensible per tal que s’executi l’operació corresponent, i cal fer-hi un o dos clics, segons els casos, per a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina