Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Identitats col·lectives i aspiracions autonomistes
El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques…
sexisme
Psicologia
Ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a aquestes.
El sexisme codifica com a norma ideal les pràctiques sexuals pròpiament dites la manera de fer l’amor, els comportaments afectius la manera de sentir-se home o dona i les normes culturals la manera de manifestar-se com a home o com a dona La jerarquització d’aquestes identitats, hom l’anomena masclisme quan tracta de la identitat masculina per damunt de la femenina, i heterosexisme quan tracta de la relació heterosexual per damunt de l’homosexual
James Casey
© Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals
Historiografia
Historiador irlandès.
Especialista en història moderna Es doctorà a Cambridge el 1968 Des del 1970 fou professor a la Universitat d’East Anglia Norwich, Anglaterra Especialitzat en la història moderna valenciana, destaca la seva obra The Kingdom of Valencia in the Seventeenth Century 1979 També estudià la demografia a la costa mediterrània espanyola, sobre la qual publicà La familia en la España mediterránea siglos XV-XIX 1987 i The History of the Family 1989 L’any 1999 publicà Early Modern Spain a Social History Posteriorment, dedicà els seus estudis a Granada, temàtica sobre la qual publicà Familia y sociedad…
Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC)
Historiografia catalana
Institució creada el 1982 per un petit grup d’universitaris i estudiosos nord-catalans: Joan Becat (director), Domènec Bernardó, Ramon Gual, Alícia Marcet, Miquela Valls i Pere Verdaguer.
El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la…
International Peace Research Institute
Institució per a l’estudi dels conflictes i la seva resolució.
Amb seu a Oslo, fou fundada el 1959 per Johan Galtung, entre d’altres, que en fou director del 1959 al 1969 És independent d’organismes estatals, si bé una part del pressupost prové del govern noruec, i manté un doble vessant de recerca i assessorament Es divideix en tres branques seguretat ètiques, normes i identitats, i resolució de conflictes El 2003 posà en marxa un Centre per a l’Estudi de la Guerra Civil
El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí
© Museu Municipal Castell
Museu
Equipament patrimonial inaugurat el 1996 a Rubí (Vallès Occidental) amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.
El museu és situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987 Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi L'any 2011 canvià el nom amb que s'inaugurà, El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí, per l'actual
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers…
Jordi Tiñena i Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest…
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca mobilitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina