Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
punt impropi
Matemàtiques
Classe d’equivalència formada per totes les rectes que són paral·leles entre elles.
En el pla projectiu, els punts impropis són considerats exactament igual que els altres El conjunt de punts impropis és anomenat recta impròpia
ideal
Matemàtiques
Subconjunt I d’un anell A que compleix aquestes dues condicions: I és un subgrup de A respecte a l’addició; i, per a qualsevol element a ∈I i b ∈A, a × b ∈I i b × a ∈I
.
El subconjunt que conté només l’element neutre de l’addicció i tot l’anell A són ideals impropis , i tots els altres són ideals propis
projectivitat
Matemàtiques
Transformació projectiva, és a dir, aplicació injectiva entre dos plans projectius no necessàriament diferents (f: p* →p*’, que transforma conjunts de punts col·lineals en conjunts de punts col·lineals.
L’estudi de les propietats del pla projectiu invariants sota una projectivitat són l’objecte d’estudi de la geometria projectiva Si f és una projectivitat, es demostra que el transformat x' , y' d’un punt x , y es troba per les equacions i que tota transformació donada per les anteriors equacions és una projectivitat plana, és a dir, que els punts x, y tals que a 3 x + b 3 y + c 3 = 0 es transformen en els punts impropis del pla projectiu
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
Biologia i genètica 2018
Biologia
Genètica
Reescrivint l’origen de l’ADN humà ADN mitocondrial L’anàlisi de l’ADN és crucial en biomedicina i en estudis evolutius Diversos treballs publicats el 2018 van qüestionar algunes de les assumpcions més comunes de les teories sobre l’ADN mitocondrial i sobre les relacions de parentiu del llinatge humà, la qual cosa obliga a revisar la interpretació d’algunes de les dades obtingudes Els mitocondris són uns orgànuls cellulars que produeixen ATP trifosfat d’adenosina, la molècula que actua de moneda de bescanvi energètic dins la cèllula Fa temps que se sap que dins seu tenen un petit fragment d’…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
La Seu de Manresa
Art gòtic
Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…
Pluja abundant, temperatura variable
Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…
L’organització i les colles
Els grups per a la festa i les institucions al llarg dela història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora dela comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident…