Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
incendi

Bombers entrenant-se en l’extinció d’incendis
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.
El cos de bombers és la formació reglamentària, civil o militar, organitzada per a l' extinció d’incendis i la corresponent salvaguarda de persones, animals i béns Els incendis es produeixen als boscs de totes les regions amb estius secs, particularment a la zona mediterrània, i sovint són devastadors En aquests incendis, el foc es propaga fàcilment si el sotabosc es abundant per a limitar-ne les conseqüències és molt important que el bosc estigui ben conservat i desembarassat de tot allò que pugui contribuir a la propagació del foc Els mitjans d’extinció s’orienten a evitar-ne la propagació…
Mario Soldati
Literatura italiana
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic italià.
Conreà sobretot la narració A cena col commendatore 1950, I racconti, 1927-1946 1961, i la novella America, primo amore 1935, La verità sul caso Motta 1941, Lettere da Capri 1954, Il vero Silvestri 1957, Le due città 1964, L’attore 1970, 55 novelle per l’inverno 1971, Lo smeraldo 1974, La sposa americana 1978, L’incendio 1981 i El Paseo de Gracia 1987 Ha dirigit, entre altres, els films Piccolo mondo antico 1940, Malombra 1942, La provinciale 1952 i, en collaboració amb CZavattini, Viaggio nella valle del Po 1957-58 per a la televisió
António Victor Ramos Rosa
Literatura
Poeta i assagista portuguès.
Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978, O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…
Francesc Puigvert i Fayet
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i productor.
Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…
Juan Gabriel Vásquez Velandia
Literatura
Escriptor colombià.
Estudià dret al seu país i es doctorà en literatura llatinoamericana a París Des del 1999 resideix a Barcelona És autor de les colleccions de relats Los amantes de Todos los Santos 2001 i Canciones para el incendio 2018, Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana, de la biografia de Joseph Conrad El hombre de ninguna parte 2004 i dels assaigs El arte de la distorsión 2009, Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar 2007, La venganza como prototipo legal alrededor de la Ilíada 2011 i Viajes con un mapa en blanco 2017 En novella ha publicat Los informantes 2004, Historia…
L'Aurora. Paper continu i pasta de paper
La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Estudis Cinematogràfics Orphea Film
Cinematografia
Estudis de rodatge i doblatge, i productora muntats a Barcelona el 1932 pel productor francès Camille Lemoine Remond (París 1896), un dels fundadors de la francesa Orphéa Film (1930), a instàncies del realitzador Francisco Elías.
Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…
Marco Marazzoli
Música
Compositor, cantant i arpista italià.
Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…
Els enginyers militars i les obres públiques
Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…