Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
individualisme
Antropologia
Aproximació teòrica que emfatitza el paper de l’individu com a agent social enfront del sistema social on actua.
S'oposa a l'holisme, i és propi del transaccionalisme
individualisme
Política
Sociologia
Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus.
individualisme
Política
Sociologia
Teoria que propugna, contra l’estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l’estat.
individualisme
Filosofia
Doctrina o teoria segons la qual l’individu és el patró bàsic de la realitat o el fonament de tot valor o norma.
individualisme
Doctrina que propugna aquesta actitud.
individualisme
Actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat.
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i compromís polític…
individualista
Seguidor de l’individualisme, persona que actua segons aquesta actitud.
holisme
Antropologia
Aproximació teòrica a l’estudi de les societats que considera que el tot no és el resultat de la suma de les seves parts.
S'oposa a l'individualisme metodològic, i és propi del funcionalisme i de l'estructuralisme
sobornost’
Cristianisme
Concepte que la teologia ortodoxa (Ortodòxia) té de la catolicitat de l’Església i que n’especifica el caràcter col·legial i litúrgic de comunitat de fe i el caràcter d’unanimitat en la formulació de la fe o infal·libilitat
.
Els teòlegs russos, a partir de l'eslavofilisme, hi han vist el correctiu tant de l’autoritarisme papal com de l’individualisme protestant