Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
punt d’accés a l’usuari
Punt d’interconnexió entre la part pública o comunitària i la part privada o d’usuari d’una xarxa de telecomunicació.
En les Infraestructures Comunes de Telecomunicació ICT dels edificis correspon al punt emplaçat a l’entrada de l’habitatge o de l’oficina en el qual s’interconnecten les xarxes de telefonia, de telecomunicacions per cable i de televisió i ràdio El PAU defineix l’inici de la part de xarxa privada, responsabilitat de l’usuari, i l’acabament de la part pública, responsabilitat de l’operador o de la part comunitària de l’edifici
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i les que interconnecten aquests nuclis
Ibercom
Servei de Telefónica de España, adreçat a les empreses, que integra veu i dades en les comunicacions tant internes com externes.
El suport físic del servei és proporcionat conjuntament per la xarxa telefònica commutada i la xarxa de commutació de paquets Iberpac Aparegué com una etapa prèvia vers la Xarxa Digital de Serveis Integrats, i encara és operatiu en un nombre considerable d’empreses Permet d’establir comunicacions entre terminals de la mateixa companyia, amb marcatge abreujat i sense cost addicional, encara que la comunicació s’estableixi entre terminals situats en edificis distants L’estructura bàsica del servei es compon de mòduls de xarxa d’accés a Ibercom MXAI, distribuïts a cada edifici on hom ha…
graella de càlcul
Electrònica i informàtica
Grup d’ordinadors, destinats a efectuar càlculs de gran complexitat, que s’interconnecten a través d’internet.
També és coneguda pel nom anglès grid
circuit monolític de microones
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que opera en les freqüències de microones i que integra en un mateix xip dispositius actius i passius i les línies de transmissió que els interconnecten.
Emprats com a amplificadors de potència, són essencials en sistemes de comunicacions per microones xarxes de satèllits, etc
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs estàndard són el RIP, l’OSPF…
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
Símptomes i signes patològics del sistema nerviós
Patologia humana
El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament uns músculs…
El funcionament ecològic de la tundra
La pugna de la vida en condicions adverses La gruixuda coberta de neu hivernal sovint constitueix un bon refugi per als petits animals de sang calenta que viuen a la tundra Les perdius Lagopus hi excaven un forat on s’aturen a descansar fins que se senten amenaçades per algun perill aleshores surten volant ràpidament per la sortida oposada a la que han entrat Els lèmmings i altres petits mamífers passen la major part de l’hivern en caus excavats a la neu, que recobreixen amb fulles i herbes també obren galeries per alimentar-se, ja que els hàbitats subnivals són l’únic lloc on en ple hivern…