Resultats de la cerca

Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent…

Fou creat per llei de les Corts Valencianes el 4 de juliol de 1984, i inicià les emissions el 1989 Dependent de la Generalitat Valenciana, en els seus inicis fou coneguda informalment per Televisió de València Membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics FORTA, en depenien dues empreses subordinades, Televisió Autonòmica Valenciana SA i Ràdio Autonòmica Valenciana SA, la primera de les quals gestionà els canals de televisió Canal 9  1989, Punt 2 1997 i el canal de notícies Notícies 9 1997, Nou 24 des del 2009, ambdós fusionats el mateix 2009 en un sol canal La segona…

Situació La torre que corona el recinte fortificat conserva encara part dels carreus de revestiment F Baltà Al peu de Montserrat, el castell és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató Mapa 36-15392 Situació 31TDG024029 Per arribar-hi s’ha de prendre, a la placeta de davant l’ajuntament de Collbató, el carrer d’Amadeu Vives antic Carrer Major, que ens durà davant l’antic portal de muralla de la població S’ha de sortir fora muralla i, vorejant Can Casanova, pujar el turó del castell El que s’anomena camí del Castell, que surt de dins el poble, porta cap a unes cambres mig…

El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…

Situació A uns 5 km al nord-est del municipi de Rabós d’Empordà i vora el vell camí del coll de Banyuls, s’aixequen les ruïnes de l’antic monestir benedictí de Sant Quirc o Sant Quirze de Colera Aquest important cenobi, fundat a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a la carena de l’Albera, prop del coll de la Perdiu, ofereix encara un aspecte impressionant i les seves restes presenten vestigis d’èpoques diverses Es trata d’un dels monuments medievals més notables de l’Empordà i, sens dubte, de tot el país Vista de conjunt del monestir des del costat sud-…