Resultats de la cerca

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Segons el qual, donat un anell principal A com és el cas de l’anell dels enters ℤ, un polinomi amb coeficients en A, g x = a n x n + a n - 1 x n - 1 + + a 0 , per al qual existeix un primer de A, p , tal que p divideix a 1 , a n - 1 , però no divideix a n , i p 2 no divideix a 0 , és un polinomi irreductible sobre el cos de les fraccions de A descomposició d'un polinomi

Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència

Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la irreductibilitat…

Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…

Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…

Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…

Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…