Resultats de la cerca

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids…

Fou el primer accelerador construït, i el primer usat per a realitzar transmutacions nuclears 1932, experiència portada a terme per JD Cockcroft i ETS Walton en bombardejar nuclis de liti amb partícules α per tal d’obtenir-ne nuclis d’heli

Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts

Peronista, fou president de la cambra de diputats 1948-53 Deposat JD Perón, hom l’encarcerà 1955-57 i s’evadí Representant personal de Perón a l’Argentina 1971, fou elegit president de la república març 1973 pel juliol següent, però, dimití a fi que Perón fos elegit per a succeir-lo Ambaixador a Mèxic 1973-74, s’oposà al govern de la vídua de Perón i al cop d’estat militar del 1976 Morí exiliat Representà l’ala esquerra del peronisme

En fou el primer president el doctor Letamendi, i l’objectiu bàsic d’aquesta institució era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya Entre els principals actes que organitzà cal ressaltar les conferències sobre arts i oficis 1880-81 i la manifestació proteccionista del 1881 Hi collaboraren JRoca i Roca, PEstasen i Cortada, TBaró, JFiter i Inglès, ABlanch, Jd’Argullol i Serra, MAngelón, VAlmirall i Llozer i JMaluquer i Viladot El 1889 es fusionà amb l’Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional

Estudià ciències naturals i arqueologia a la Universitat de Cambridge Fou professor d’arqueologia a la Universitat de Southampton i a Cambridge, d’on és catedràtic des del 1981 Considerat una de les màximes autoritats mundials en prehistòria, és un dels representants del corrent teoricometodològic anomenat nova arqueologia, format a la darreria dels anys seixanta Ha realitzat estudis i excavacions a les illes Òrcades, Escòcia, Malta i, juntament amb JD Evans, a les Cíclades Són remarcables les seves aportacions al coneixement del megalitisme europeu Entre una extensísima…

Estudià amb Franz Josef Maier al Conservatori de Colònia, amb Saschko Gawriloff a la Folkwangschule d’Essen i amb Marie Leonhardt a Amsterdam Parallelament feu estudis de musicologia a la Universitat de Colònia L’any 1973 fundà el conjunt Musica Antiqua Köln, dedicat a la interpretació de música barroca Ha realitzat gires arreu del món, en les quals ha compaginat les tasques de director del seu conjunt amb la interpretació d’obres de cambra En la seva nombrosa discografia sobresurten la Tafelmusik de GPh Telemann i molts enregistraments de l’obra de JS Bach, HIF von Biber i JD…

El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals…

L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea 1746, Calandro 1748 i el singspiel Doris 1747 Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de JA Hasse als escenaris de la ciutat El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de JD Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la collaboració de JG Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa Reconegut pel…