Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
timeleàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per plantes generalment arbustives, de fulles simples, enteres, sèssils, alternes o oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, normalment tetràmeres, amb ovari súper, sèpals petaloides i pètals absents o esquamosos, i de fruits habitualment en drupa o en núcula.
Consta d’unes 500 espècies, naturals sobretot de l’Àfrica del Sud, d’Austràlia i de la regió mediterrània Timeleàcies més detacades Daphne gnidium matapoll , astruc, tintorell Daphne laureola lloreret Daphne mezereum tintorell , herba dels fics Daphne oleoides dafne oleoide Thymelaea sp bufalaga Thymelaea hirsuta bufalaga hirsuta, pala marina Thymelaea myrtifolia bufalaga baleàrica Thymelaea nitida bufalaga nítida Thymelaea tinctoria bufalaga tintòria, badaolles
Diego de San Pedro
Literatura
Escriptor castellà.
Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte…
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
La flora i la vegetació de les boscanes decídues
La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les formacions esclerofil·les
Des d’un punt de vista general, es pot dir que a totes les mediterrànies hi ha una mena o una altra d’àrees protegides Sobre una àrea total del bioma d’aproximadament 1,02 milions de km 2 , la superfície de les zones protegides és de prop de 13 milions d’hectàrees, és a dir, l’1,3% de l’àrea total La interacció prolongada i ininterrompuda entre els humans i l’entorn que s’ha donat a la conca mediterrània fa que es trobin en aquest territori algunes de les zones protegides més antigues del món Boscos protegits i sagrats estan documentats des d’època romana, i d’ençà de l’edat mitjana han…