Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Leonhard Lechner
Música
Compositor i editor de música alemany d’origen austríac.
Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…
Ödön Lechner
Arquitectura
Arquitecte hongarès.
Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest
Jürgen Jürgens
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona…
Hans-Martin Linde
Música
Flautista alemany.
Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…
lied
Literatura
Música
Composició vocal breu, típica dels països germànics, de text generalment estròfic.
De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i…
surf de vela
Arxiu A. Galí
Altres esports nàutics
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa equipada amb un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara, per a un sol tripulant que va a peu dret agafat a la botavara.
En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…
música de Nuremberg
Música
Música desenvolupada a Nuremberg (Alemanya).
Encara que les primeres notícies que se’n tenen són de l’any 1050, els primers testimonis de la vida musical a la ciutat són més tardans, concretament del segle XIII, quan foren escrits uns llibres de corals que s’han conservat A la mateixa època es construí l’orgue de l’església de Sankt Sebald, que començà a consolidar-se com a centre de formació musical Durant el segle XIV l’església de Sankt Lorenz, la Spitalkirche i la Frauenkirche contribuïren a enriquir el panorama musical Al segle següent Nuremberg es confirmà com a important centre de construcció d’instruments musicals, en particular…
art hongarès
Art
Art desenvolupat a Hongria.
De l’art romà de la província de Pannònia es conserven només ruïnes i troballes excavades la ciutat d’Aquincum, a l’actual Budapest, dels segles III-IV A l’època de la migració dels pobles sobresortia al territori que més tard seria Hongria l’afaiçonament dels metalls, practicat també pels hongaresos arribats des de l’est a la fi del segle IX els tresors de Nagyszentmiklós, del segle X, avui al Kunsthistorisches Museum de Viena L’art del cristianisme creà els seus primers centres i produí les primeres obres sota la influència llombarda i francesa, seguint l’activitat catequitzadora dels…
Roland de Lassus
Música
Compositor francoflamenc.
Vida La seva fulgurant carrera musical començà gràcies a la bellíssima veu que tenia No hi ha cap document que acrediti la seva formació com a nen cantor en algun centre de la seva ciutat natal, però és possible la seva presència com a tal a Sant Nicolau de Mons La llegenda diu que de molt petit fou segrestat per aquesta raó, però no hi ha cap dada que ho confirmi La primera dada biogràfica certa diu que a dotze anys entrà com a nen cantor al servei de Ferrante Gonzaga quan aquest, de retorn a Itàlia després de les campanyes militars al costat de Carles V, passà pels Països Baixos l’any 1544…
música d’Àustria
Música
Música desenvolupada a Àustria.
Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…