Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
manetes
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cuir o de tela, gruixuda, semblant a un guant, que hom empra per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que ofereixen una gran resistència al moviment.
Les esparassidàcies
Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades,…
Eduard Sala i Saurí
Literatura catalana
Sainetista i novel·lista.
Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe o en català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860
clavariàcies

Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
Microsoft Extended
Electrònica i informàtica
Designació que identifica una generació d’ordinadors personals dissenyats segons uns criteris de normalització que els fan compatibles entre si (possibilitat d’intercanviar el software).
Així, pel que fa al hardware , tots els ordinadors MSX tenen incorporat el mateix microprocessador, admeten tot tipus de perifèrics receptor de TV, monitor, impressora, manetes de jocs, ratolí, extensions de memòria, interfícies, etc a través d’un panell situat a la part posterior, tenen un videoxip i un xip musical i tenen memòria ROM i memòria RAM els de la segona generació, MSX-2, tenen a més a més memòria gràfica i una lectora de discs flexibles de 3,5 polzades Pel que fa al software , tots els ordinadors MSX utilitzen el mateix sistema operatiu CPM i un únic basic capaç de…
paddle
Electrònica i informàtica
Maneta de jocs de tipus analògic.
Originàriament hi havia dos tipus de manetes de jocs digitals joystick i analògiques paddle El joystick original transmetia els moviments mitjançant quatre microinterruptors dalt, baix, dreta i esquerra El paddle , utilitzat pel control de la raqueta dels primers videojocs per a TV i posteriorment en els ordinadors, transmet les posicions vertical i horitzontal de la palanca mitjançant dos potenciòmetres que proporcionen un senyal de tensió proporcional al desplaçament de la maneta, que posteriorment és digitalitzat, la qual cosa permet un control molt més precís de la…
Martirià Font i Coll

Martirià Font i Coll
© Josep Renalias
Música
Instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.
Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…
,
jocs electrònics
Electrònica i informàtica
Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.
Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia dames, escacs, bridge , etc, que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques , que acostumen a ésser installats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc combats diversos, lluites espacials, etc i els jocs de vídeo o videojocs , que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic tennis, futbol, pilota basca, tir, etc Els jocs d’estratègia es limiten a realitzar un…
rem

Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Transports
Instrument de fusta, o d’un altre material resistent, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…