Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Carles Martell
Història
Majordom de palau dels reis merovingis.
Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar cap a Tours…
batau | batava
Història
Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin, sobre la denominada Insula Batavorum (Wommeler Waard).
Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil Vençuts, restaren fidels a Roma Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
Eloi
Història
Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.
Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1 de desembre
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Metz (614-629).
Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia
confirmadors
Diplomàtica i altres branques
Des de l’alta edat mitjana, signataris ( confirmantes
) dels diplomes, els quals aportaven un context solemne i qualificat a l’ actio
documental.
El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n'estaven desproveïts, n'arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània
art merovingi
Art
Art desenvolupat a la Gàl·lia durant el govern dels reis merovingis.
En arquitectura són importants les muralles d’algunes ciutats, avui desaparegudes, i les esglésies sense volta, de tipus basilical, com les de Sant Pèire de Viena del Delfinat, la cripta de Saint-Paul a Jouarre Illa de França i el baptisteri de Saint-Jean de Poitiers En escultura es destaquen els relleus de l’hipogeu de Mellebaude Poitiers i els capitells de la cripta de Jouarre L’art merovingi tingué el punt més refinat en l’orfebreria, de decoració geomètrica, a base d’esvàstiques, espirals i entrellaçats i tècnica cloisonnée en l’encast de les pedres cal esmentar el tresor de Khilderic a…
pergamí
Tecnologia
Document escrit sobre pergamí.
El nom prové de la ciutat de Pèrgam, a l’Àsia Menor Segons l’animal del qual prové, la manera de preparar-lo i la qualitat, el pergamí rebia diversos noms vitulí vitella, caprí, oví, etc Els llibres de pergamí més antics coneguts són del s I dC, però no esdevingué d’ús comú fins al s IV Per als documents, escrits primer en papir, el pergamí comença a usar-se cap al s VII entre els merovingis, visigots i anglosaxons a Itàlia i als països germànics, al s VIII Els còdexs de pergamí més antics de Catalunya són dos d’Urgell ara a Autun i un de Tarragona ara a Verona, tots del s VII Es…
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del s XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…