Resultats de la cerca

Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…

Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917

És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica

En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux constant o a…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans,…

Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…

S’arribaren a publicar un total de sis números, ja que desaparegué, com el Centre, poc després de les eleccions municipals del 1995, amb el nou govern provincial que en sorgí Dirigida per Manuel Cerdà, comptà amb un ampli consell assessor integrat per destacats historiadors espanyols i estrangers Taller d’Història pretenia, tal com quedà reflectit en l’editorial del primer número, «posar a l’abast de tothom, del professional de la història i de tots els interessats en la mateixa, algunes contribucions de la pràctica historiogràfica més recent que poden enriquir el bagatge teòric i metodològic…

Hom tendeix a reservar el nom d' anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de …

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…