Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Anna Mampel Milián
Voleibol
Jugadora de voleibol i entrenadora.
Fou jugadora del Club Voleibol Sant Cugat, amb el qual el 1995 aconseguí l’ascens a la Superlliga Fitxà pel Winterthur de Barcelona, on jugà fins al principi de la dècada del 2000, i després pel Sagrat Cor Sarrià, on s’inicià com a entrenadora Fou internacional per Espanya en categoria juvenil i absoluta, i també fou membre de la selecció catalana Com a jugadora de vòlei platja, disputà els EuroGames Barcelona 2008 El 2003 fou presidenta de la secció de voleibol del CN Sabadell Al cap de dos anys, esdevingué entrenadora del CV Barcelona Barça, on també fou directora tècnica durant dues…
Gemma Milian Martínez
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Membre del Club Natació Reus Ploms, aconseguí diverses medalles en el Campionat d’Espanya de salvament aquàtic Guanyà la medalla d’or 1992 i de bronze 1989 en pilota, i la medalla de plata en embarcació 1989, 1992 en el Campionat d’Espanya d’estiu D’altra banda, guanyà les medalles d’or 1990, 1992 i de plata 1989 en embarcació, i la medalla de bronze en pilota 1990 en el Campionat d’Espanya d’hivern També aconseguí la de bronze en la general per equips 1990 Formà part de la selecció espanyola i el 1992 aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa Amb la selecció catalana participà…
Neus Bartran Milian
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Començà a jugar a minibàsquet al Club de Bàsquet Institució Montserrat i l’any 1968 fitxà pel Picadero Jockey Club, amb el qual obtingué cinc títols de Lliga i cinc de Copa Fou internacional amb la selecció espanyola en més de seixanta ocasions i participà en els campionats europeus del 1976 i el 1978, entre d’altres En finalitzar la seva carrera com a jugadora passà a dirigir diversos equips, com el Comansi, el Club Femení Barcelona, l’Universitari de Barcelona, el Club Bàsquet Sant Just i el Club Esportiu Laietà
Manuel Milian i Boix
Historiografia catalana
Arxiver, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Fou especialista en història eclesiàstica i història de la comarca dels Ports de Morella Signà alguns articles en la revista Vallivana amb el pseudònim L’Ermità Ingressà 1922 al Seminari de Tortosa, on aviat es decantà per la investigació històrica Publicà els seus primers treballs abans dels vint anys Notas para la historia del Lligalló de Morella , 1927 Ordenat de sacerdot 1933, inicialment exercí les seves funcions pastorals a la comarca dels Ports a Palanques 1933-35 i al Forcall 1935-52 des del 1939 com a arxipreste, on s’amagà durant la guerra civil Després, passà a ser…
Manuel Milian i Boix
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…
El Temps
Portada d’un exemplar d'El Temps (8-I-1996)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari català d’informació general publicat a València des del 1984.
És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència i tecnologia…
Reforma Democrática de Cataluña
Partit polític
Associació política fundada el 25 de febrer de 1976 per Manuel Fraga que es donà a conèixer a Barcelona al mes de març; a l’octubre d’aquell any esdevingué partit.
A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…
art cubà
Art
Art desenvolupat pel poble cubà.
Fins ben entrat el segle XIX no hi hagué a Cuba una societat criolla vinculada a la cultura artisticoliterària La pintura cubana fou iniciada aleshores amb l’obra de Nicolás de la Escalera, de temàtica religiosa, i amb Escobar, retratista de les classes altes El paisatge fou representat per Chartrand, Peoli i Collazo Landaluze realitzà petites estampes populars costumistes que, amb els quadres d’Escobar, donen testimoniatge de l’època Cronològicament, el pas de l’etapa colonial a la republicana és representat per José Joaquín Tejada i Leopoldo Romañach, de Romanticisme tardà Al segle XX,…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Historiografia catalana
Revista fundada l’any 1920 per la Societat Castellonenca de Cultura, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado.
Desenvolupament enciclopèdic Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials…
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…