Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Antoine-Laurent de Jussieu
Botànica
Metge i botànic francès, nebot d’Antoine, Bernard i Joseph de Jussieu.
Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788
sistema Böhm
Música
Sistema de digitació per als instruments de vent-fusta desenvolupat per Theobald Böhm a partir del 1830.
El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals
Josep Benlliure i Gil

Escolanets jugant amb l’encenser, pintura de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, germà de l’escultor Marià i del pintor Joan-Antoni Benlliure, i deixeble de Francesc Domingo.
Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879 Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli temàtica d’Assís Sant Francesc, Santa ClaraValència , especialment fins el 1895 El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars La part més important de la seva producció és conservada a València al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi Fou un pintor honest i sensible Tot i que les pintures escenogràfiques d’intenció monumental i…
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti , que millorava…
Jaume Costurer i Garriga
Història
Lul·lista.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Publicà, a Mallorca 1700, unes Disertaciones históricas per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea de Ramon Llull i un catàleg de les obres…
benefici de competència
Dret romà
Benefici concedit al deutor de no haver de pagar íntegrament els seus deutes si, fent-ho, restava en situació de pobresa, sense perjudici de pagar la resta si millorava de fortuna.
Ha tendit a desaparèixer de les modernes legislacions Perdura en dret civil català només a favor del marit, en cas de restitució del dot
trial

Adam Raga, pilot de trial
FOTO MOTOR ESPORT / ALFONSO PINO
Motociclisme
Modalitat de motociclisme fora d’asfalt que consisteix a superar trams accidentats i obstacles naturals o artificials sense posar els peus o cap altra part del cos a terra.
Les motocicletes, preparades especialment per a la pràctica d’aquest esport, són molt lleugeres, sense seient i amb les rodes mig desinflades Inicialment, eren motos de quatre temps, fins que arribaren els models de dos temps Les zones del recorregut són non-stop i es caracteritzen per estar plenes de roques, troncs, bassals, rius, arrels, etc Tot i que no es cronometra, hi ha un límit de temps generós per a completar cada zona Els pilots surten d’un en un, per torns, i tenen tan sols una oportunitat de superar els obstacles Generalment, les proves consten de tres voltes Tots els pilots duen…
Guaranís i jesuïtes
Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la Companyia de Jesús…
Segona República Espanyola
Proclamació de la Segona República Espanyola a la Puerta del Sol de Madrid (14-IV-1931)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…