Resultats de la cerca

Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita

Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976…

El realitzador Víctor Erice l’escollí d’adolescent per a protagonizar El sur 1983 Més endavant interpretà pellícules com ara Las dos orillas 1987, de JSBollaín Al acecho 1987, de GHerrero Mientras haya luz 1987, de FVega Malaventura 1988, de MGutiérrez Aragón Un paraguas para tres 1991, de FVega Sublet 1992, de ChGutiérrez Jardines colgantes 1993, de PLlorca Tocando fondo 1993, de JLCuerda El techo del mundo 1994, de FVega Tierra y libertad 1995, de Ken Loach Menos que cero 1996, de PTellería Niño nadie 1996, de JLBorau Subjúdice 1998, de JMForn Leo 2000, de JLBorau La balsa de piedra 2002,…

Vida Autodidacte, suplí les mancances d’estudi amb una gran intuïció, una vocació tenaç i una gran habilitat i imaginació per les arts plàstiques, que el portaren a sobresortir en la seva professió Feu els seus primers passos en l’animació amb el rodatge de Sueños de Tay-Pi 1949-52, Franz Winterstein i Josep Maria Blay als estudis Balet i Blay Però el 1955 fundà el seu propi estudi d’animació, DIBSA, amb Jaume Papasseit i Comes Barcelona 1928, dibuixant humorístic i també autor d’historietes, que desenvolupà tasques de producció Amb la seva firma, Macian feu un únic curt, el documental La…

La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al convent dels franciscans de la…

La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…

La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…

Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…

L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…