Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mixomatosi
Veterinària
Malaltia greu d’origen víric, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap al qual dóna un aspecte lleoní, edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills hom aconseguí la mort del 99%…
Francesc Ordeig Terricabres
Caça
Caçador.
El 1977 fou nomenat president de la III Federación Regional de Caza, de la qual ja havia estat vocal de la junta directiva El 1981, sota la seva presidència, aquest organisme es convertí en la Federació Catalana de Caça, de la qual esdevingué el primer president Durant el seu mandat, fins el 1986, es promogueren les diferents especialitats de competicions ja existents, però també se n’adoptaren de noves, com els recorreguts de caça També s’inicià l’estudi del conill de bosc per a desenvolupar la vacuna contra la mixomatosi Fou el primer president de la Federació Autonòmica d'…
epizoòtia
Veterinària
Malaltia contagiosa que afecta un gran nombre d’animals d’una espècie o més d’una en un extens territori i es transmet amb gran rapidesa.
Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la pesta bovina, porcina,…
Conill
És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…
carn
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
L’aprofitament dels recursos animals a les formacions esclerofil·les
La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
Dinàmica i funcionalitat dels ecosistemes terrestres
El metabolisme global de l’ecosistema El metabolisme de les plantes pot resumir-se en els processos productius producció primària bruta i la respiració La diferència entre producció primària bruta i respiració dóna la producció primària neta Els dos processos bàsics de construcció i degradació metabòliques s’acceleren quan augmenta la temperatura i creixen també amb l’envelliment del sistema El quocient entre les dues taxes és, així, relativament poc variable, però a mesura que augmenta la proporció de teixits que respiren sobre els que produeixen tendeix a acostarse a 1 La producció neta…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les mediterrànies
Una humanització que ve de lluny Poques àrees del món han estat tan transformades pels humans i de tan antic com la conca mediterrània, en particular la part més oriental De fet els paisatges mediterranis han estat abassegadorament dominats pels humans des de fa millennis L’extracció de recursos ambientals No cal insistir en el fet que la Mediterrània oriental fou una de les primeres àrees del món on es generalitzà la domesticació de plantes i animals, i que la generalització del primerenc complex agrícola del Creixent Fèrtil conduí, ja durant el Neolític, a la completa destrucció de la…