Resultats de la cerca

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i…

En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum…

Ciutadà de Barcelona i advocat Batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 En ocasió de la mort de Ferran d’Antequera 1416 escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la composició de tema marià Vers tractant de la salutació angelical i l’amorosa Requesta d’amor tençonada , molt convencional De la seva obra poètica, anterior al 1420, cal destacar sobretot una dansa en versos heptasíllabs de caràcter popular, en un català…

Vida i obra Exercí el sacerdoci Amb les dades aplegades en pobles de diferents comarques, compongué diversos llibres folklòrics, no ben elaborats, amb consideracions morals i cançons inventades per ell, però molt rics de materials i de lèxic, alguns dels quals publicats amb pseudònim Encisam de totes herbes 1891, Burrimàquia alacantina 1904, Trossos i mossos 1906, Folklore valencià Pitos i flautes 1914 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe 1906-1918 És autor d’un Novísimo diccionario general valenciano-castellano 1909 i d’un…

I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua catalana com…

Exercí el sacerdoci a Casinos Camp de Llíria, a Pedreguer Marina Alta, a Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, a Mislata Horta Amb les dades aplegades als pobles de les diverses comarques on residí compongué llibres folklòrics, no ben elaborats, però molt rics de materials i de lèxic, alguns d’ells publicats amb pseudònim Burrimàquia alacantina, Encisam de totes herbes 1891, Trossos i mossos 1906, Pitos i flautes 1916 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Ge 1912-18 juntament amb elements folklòrics autèntics i valuosos, hi…

Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el 1935, el segon, ja adaptat a les normes de l’Institut, després de…