Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Jean Metzinger
Pintura
Pintor francès.
Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions exhaustives…
accés múltiple per divisió de freqüència
Electrònica i informàtica
En una xarxa de telefonia mòbil o de comunicació per satèl·lit, tècnica de multiplexatge per divisió de freqüència.
En aquesta tècnica els senyals en banda de base a transmetre de cada comunicació per exemple una conversa telefònica modulen en freqüència una subportadora, de manera que les subportadores modulades corresponents a unes quantes comunicacions se situïn consecutivament dins una banda freqüencial determinada anomenada grup Si hi ha diversos grups i cadascun modula una nova portadora, és possible de formar un grup secundari Repetint aquesta operació un cert nombre de vegades, es constitueix una jerarquia múltiplex de diversos nivells i d’amplada de banda creixent, apropiada per a vehicular fluxos…
resposta
Música
En una fuga, la imitació del subjecte generalment a la 5a J superior o 4a J inferior.
La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P Hindemith Ludus…
Regulació de la respiració
Fisiologia humana
La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…
virus de la immunodeficiència humana
Bioquímica
Virus causant de la sida.
És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució…
línia d’abonat digital asimètrica
Línia d’abonat digital que permet que per les línies telefòniques de coure convencionals es puguin transmetre i rebre dades a gran velocitat.
El nom d’asimètric és perquè la velocitat de transferència de dades al bucle d’abonat no és la mateixa segons si l’enllaç és ascendent de l’abonat cap a la central telefònica local o descendent, essent més baixa per a l’enllaç ascendent, ja que normalment aquest enllaç fa més funcions de demanda d’informació que de subministrament Segons les modalitats de l’ADSL, les velocitats comercials poden estar entre 128 kbit/s i 2 000 kbit/s a l’Estat espanyol, encara que la norma de l’ADSL permet fins a 8 000 kbit/s La tecnologia que suporta l’ADSL es denomina DMT Discrete Multi Tone , i permet…
Ethernet
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica d’un tipus de xarxes d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés CSMA/CD i per una disposició física en bus, estrella o arbre.
Desenvolupades per Xerox, són adequades per a un flux de dades no gaire voluminós, com ara el generat per múltiples PC, i que no hagi d’ésser transmès en temps real, per exemple el correu electrònic i diverses formes de treball en grup, però no pas les comunicacions de veu ni la regulació de processos industrials Troben doncs aplicació en activitats d’oficina o altres de semblants, en què són les xarxes més usades La família Ethernet norma ISO 88023 o IEEE 8023, definida originalment per a transmetre en banda base i a 10 Mbps, comprèn diverses variants, 10 base 2, 10 base T, 10 base F, etc,…
forma binària

Forma binària amb dues frases
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma amb dues parts complementàries.
Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…