Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
granota
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…
mallerenga
© Luc Viatour
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen als gèneres Parus (família dels pàrids) i Panurus i Aegithalos (família dels paradoxornítids).
Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg o senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’…
leproma
Patologia humana
Lesió específica de la lepra, consistent en una tumoració dèrmica de dimensions variables, negrenca, prominent, arrodonida i dura, amb caiguda de pèl i anestèsia completa.
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
perdiu de mar
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que a l’estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca, i la cua molt forcada i negra amb la base blanca.
És insectívora i gregària Habita a l’Àsia central i occidental, el SE d’Europa, la desembocadura del Po, la Camarga, el delta de l’Ebre i Andalusia, i hiverna a Àfrica És ocell de pas a la major part dels Països Catalans
porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…