Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Clotari II unifica novament el regne franc
Durant el seu regnat 613-629, Clotari II unifica novament el regne franc nomenant majordoms de palau al capdavant dels tres regnes
Joan Rocafort
Literatura catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
Šešonq I
Història
Primer faraó de la dinastia XXII.
Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on rep el nom de Šišaq i en un…
Selma

Vista d’una de les estructures del castell de Selma
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a 743 m alt., al sector oriental del terme, sota el puig de Selma
(801 m alt.) presidit per les ruïnes del castell de Selma
.
Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat…
Francesc de Graell i Anglasell
Militar
Militar.
L’any 1732, inicià la formació militar com a cadet en una companyia de dragons del Regiment de Sagunt, amb la qual s’estrenà, en anar a l’expedició d’Orà El 1734 fou nomenat capità del Regiment de Dragons de Villaviciosa, que s’establí a Ceuta El 1736 fou destinat al Regiment de Buenos Aires, i arribà al Riu de la Plata amb la lleva de Martínez Lobato El 1755 anà a la segona companyia de Misiones, a l’Argentina El 1761 era comandant de bloqueig de Colonia, a l’Uruguai Finalment, el 1769, tornà a Catalunya, i s’establí a Barcelona, on fou agregat a la plaça de Barcelona Sollicità, el 1772, el…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del…
Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Història
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-638 i 1640).
Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat…
Perú 2011
Estat
Les eleccions presidencials i legislatives van ocupar l’agenda política de gairebé la primera meitat de l’any, mentre que en el segon semestre l’atenció general es va centrar en el canvi de govern i en les primeres aplicacions del programa del nou president La campanya electoral va mostrar un pa-norama polític amb un sistema de partits força debilitat i una gran competència entre un ventall de cinc figures polítiques amb possibilitats semblants de guanyar en la carrera presidencial En la primera volta, celebrada el 10 d’abril, va quedar en primer lloc Ollanta Humala 32%, seguit per Keiko…