Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la Plana Rodona, a mà dreta…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
La Zona d’Enllaç
La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…
Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) (actualització)
Art romànic
Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…
Els equinoderms
Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…