Resultats de la cerca

Detall de la inflorescència i d’algunes fulles superiors de l’ailant Ailanthus altíssima , arbre originari de la Xina, molt plantat al nostre país i de vegades, també naturalitzat Observeu a la fotografia les enormes fulles, compostes d’un nombre elevat de folíols, peciolulats i sovint un xic asimètrics a la base Josep M Barres Vint gèneres i unes 120 espècies d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals constitueixen aquesta família, representada a casa nostra per l’ailant Ailanthus altíssima , caducifoli originari de la Xina, introduït a Europa cap al segle XVIII L’ailant és…

Branca de caqui Diospyros kaki que duu un fruit baia gairebé madur, amb el calze persistent Observeu també les fulles rogenques, de base cuneada, poc abans de desprendre’s Josep M Vives Formen part d’aquesta família dos gèneres i més de 400 espècies, principalment arbòries, esteses sobretot pels països tropicals i subtropical Són presents també a les regions temperades de l’hemisferi boreal, excepte Europa, on no hi ha cap espècie autòctona El banús o eben és una fusta de color fosc, molt dura i inatacable pels insectes, produïda per diverses espècies de Diospyros S’utilitza per a fabricar…

Nimfeàcies Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent x 0,5 Eugeni Sierra Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es…

El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és present als…

Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…

Comprenen 13 gèneres i unes 300 espècies distribuïdes per tot el món de les quals poc més d’una dotzena són presents als Països Catalans Les linàcies són, en general, plantes herbàcies i presenten les fulles esparses, petites i simples Les flors se solen disposar en inflorescències cimoses i són regulars, hermafrodites i pentàmeres Tenen els sèpals i els pètals lliures, cinc estams i un ovari superformat de dos a cinc carpels El fruit és capsular i presenta falsos septes Aspecte d’una mateta de maleïda Linum suffruticosum ben florida que mostra les flors d’un blanc puríssim Observeu…

Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…

El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats…