Nimfeàcies. Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat. Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent (x 0,5).
Eugeni Sierra
Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món. Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua. Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es disposen en verticils sinó helicoïdalment. Cadascuna comprèn molts carpels més o menys immersos en el receptacle, i fruita donant una baia esponjosa que, un cop madura i en contacte amb l’aigua, s’infla i allibera les granes. Algunes nimfeàcies es cultiven com a ornamentals (així Nuphar i Nymphaea, els nenúfars i les nimfees) i d’altres, per a menjar-ne les llavors o els rizomes. Victoria regia, que viu a les aigües lèntiques de la conca de l’Amazones, destaca per la dimensió de les seves fulles, les quals, planes sobre l’aigua, fan d’1 a 2 m de diàmetre.
Nymphaea alba, l’únic representant a les nostres terres, respon força bé als caràcters generals de la família. Té les fulles orbiculars, de 10 a 30 cm d’amplada, i les flors poc més petites, amb una vintena de pètals blancs. Es fa localment en algunes llacunes i sèquies del litoral, des de la plana mediovalentina fins a l’Empordà, com també a Mallorca.