Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
adobadora
Agronomia
Màquina per a distribuir uniformement els adobs.
Existeixen diferents tipus d’adobadora d’acord amb les diverses classes i l’estat dels adobs Hom classifica les adobadores segons el producte a distribuir Les adobadores d’adobs granulats o pulverulents corresponen als tipus d’adobs més clàssics Les adobadores d’adobs líquids són les més emprades modernament, atesa l’eficaç assimilació i l’acció immediata i homogènia dels adobs dissolts o en suspensió en un medi aquós, o pròpiament líquids els adobs en suspensió són distribuïts mitjançant cisternes mòbils els adobs en dissolució composts nitrogenats i oligoelements mitjançant…
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt,…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint…
protector
Alimentació
Dit dels aliments que, com la llet, la fruita, les hortalisses, etc, són rics en substàncies (sals minerals, oligoelements, vitamines, etc) que intervenen, generalment formant part de sistemes enzimàtics, en la regulació de processos metabòlics.
Com vivien els primers humans?
La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
Els minerals
Els minerals són elements inorgànics que es troben àmpliament distribuïts en la natura, sia en forma pura o combinats amb altres elements, formant compostos inorgànics o orgànics Diversos minerals resulten indispensables per a l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics En canvi, els minerals no són utilitzats per l’organisme com combustible i, per tant, no tenen una funció energètica Per això, encara que cal una aportació regular de diversos minerals, les quantitats que l’organisme en necessita són,…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al…