Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
crudívor | crudívora
Dietètica
Persona que segueix un règim alimentari basat en el consum, de manera exclusiva o en una proporció elevada, d'aliments crus, incloent-hi els germinats i els fermentats, o cuits a baixa temperatura.
Els crudívors poden ser vegans alimentaris aleshores s'anomenen crudivegans , vegetarians crudivegetarians o adoptar una dieta omnívora, que inclou ous crus, carn assecada, etc
teixó

Teixó comú
Chris P. (cc-by-3.0)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale.
Són animals d’alimentació omnívora, amb el cos massís, la cua i les potes curtes, i tenen els dits, que utilitzen per a l’excavació, proveïts d’ungles fortes De distribució europea, asiàtica i nord-americana, l’únic que és present als Països Catalans és el teixó comú Meles meles , de distribució europea i asiàtica, que passa dels 50cm de longitud total, amb el pèl poc espès, negrós i amb taques blanques en algunes zones del cos, de costums bàsicament nocturns, que excava caus dins els quals passa l’hivern a les latituds més fredes S'alimenta d’animals fins i tot de petits mamífers i de…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga 1848…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
El fúndul o peix mòmia
Exemplar de fúndul Fundulus heteroclitus , un peix capaç d’adaptar-se a un ample marge de salinitats, que podria desplaçar espècies hiperhalines autòctones Mariano Cebolla El fúndul o peix mòmia Fundulus heteroclitus és un peix petit de la família dels fundúlids Fundulidae, que pot arribar a atènyer 15 cm de longitud total quan és adult, si bé la majoria d’exemplars rarament superen els 10 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb la boca en posició súpera El dimorfisme sexual és evident especialment durant l’època de reproducció…
porc

Porc Yorkshire
Neil Turner (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Zootècnia
Varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa).
És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles té els ulls petits i les orelles grosses La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs les cerres, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa la cansalada Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la islàmica i l’hebraica, en…
La tortuga d’orelles vermelles
Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…
El peix gat puntejat
El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…