Resultats de la cerca

La denominació, usada en diversos reculls antics de mots l' Onomasticon de Juli Pòllux, del 180, sobre terminologia d’institucions i costums grecs, ha arribat fins avui amb el sentit de recopilació de topònims, mots tècnics, etc

És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…

Apareixen els volums tercer i quart de l’ Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines

Fou dirigit per Josep Mde Casacuberta La seva tasca fou continuada per Joan Coromines per a la preparació de l' Onomasticon Cataloniae

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat…

De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l' Onomasticon…

Des del 1949 resideix al Canadà Doctor en filologia romànica, fou deixeble de Joan Coromines a Chicago Des del 1958 és professor a la Universitat de Toronto Ha estudiat i editat el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo 1965, ha publicat articles sobre lingüística catalana i castellana, entre els quals La lexicografia valenciana 1959-62, L’evolució de la terminació adjectival -IDUS en català 1981 i Estudis de gramàtica històrica 1993 Cal destacar, a més, la seva collaboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l' Onomasticon Cataloniae…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…

La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…