Resultats de la cerca

Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…

A la missa, ultra la collecta anomenada simplement oració o oració del dia , perquè hom hi sol acabar les hores de l’ofici diví, hi ha la secreta i la postcomunió En temps penitencials hom hi afegia l' oració sobre el poble, que era una antiga benedicció de l’assemblea abans del comiat

A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o…

És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives actiu o passives…

Normalment aquesta és marcada adés per un element interrogatiu, adés per una entonació específica, adés per l’un i l’altra Quan l’oració és subordinada s’anomena oració interrogativa indirecta , i quan no és subordinada, oració interrogativa directa Segons si pregunta per una part o tot el contingut de l’oració, s’anomen oració interrogativa parcial o oració interrogativa total , respectivament

S'oposa a oració mental

La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu

L’oració substantiva és anomenada també completiva

Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que