Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Llibre del Cànon de medicina
Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
Gabriela Morreale de Castro
Medicina
Química i endocrinòloga d’origen italià.
Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i…
El territori de la vida
Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…
La circulació de la sang
El sistema circulatori El sistema circulatori realitza en el nostre organisme les funcions fonamentals d’oxigenació dels teixits, de transport de nutrients i de les altres substàncies necessàries per al funcionament dels diversos òrgans i aparells, i d’eliminació contínua dels residus produïts pel metabolisme cellular Es tracta d’un aparell constituït per una atapeïda xarxa de "tubs" de diverses dimensions artèries, venes, capillars, pels quals circula la sang, un teixit líquid amb funcions especials de transport, i per una bomba el cor que proporciona a aquesta sang l’impuls necessari per a…