Resultats de la cerca

L’isòmer natural, L+ornitina, és soluble en l’aigua i l’alcohol i es fon a 140°C L’ornitina és produïda per l’organisme a partir de l'arginina, no formant part de la constitució de les proteïnes

L’àcid carbònic necessari, en forma activa carbamilfosfat, és transferit en un primer pas a l’ornitina

La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C

És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina

Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha…

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina

És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac

La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…

L’excés de cistina en l’orina predisposa a la formació de càlculs, responsables de la síndrome que presenten els pacients