Resultats de la cerca

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

Els jaciments de plantes fòssils del Pliocè dels Països Catalans s’han localitzat a Catalunya, i destaquen per la seva importància els voltants del Papiol Baix Llobregat, on s’han recollit gran quantitat d’impressions de fulles en diversos jaciments que, pel fet de pertànyer al mateix nivell estratigràfíc i trobar-se situats molt a prop els uns dels altres, podem considerar com un mateix jaciment en sentit ampli Els altres dos jaciments se situen a les rodalies de Siurana d’Empordà Alt Empordà i als voltants de la ciutat de Tortosa Baix Ebre Jaciments dels voltants del Papiol Baix Llobregat…

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…

La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…

Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…

Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…