Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
Santa Maria de Puigpardines (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Puigpardines, dins el petit nucli del qual hi ha l’església de Santa Maria, es troba al sud-est del poble de Sant Privat d’en Bas, al costat dret del Gurn Mapa 294M781 Situació 31TDG529657 Des del poble de les Preses, a la carretera d’Olot a Girona per Anglès, surt una carretera que mena a Sant Privat, a banda dreta Davant el Mallol i en direcció a llevant surt la pista de la concentració parcellària, des de la qual i a 500 m surt a mà dreta una pista que porta directament a Puigpardines ANM Història L’antiga església de Santa Maria de Puigpardines es troba documentada…
morisc | morisca
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
Sant Quintí d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
Les cases de Banyoles
Art gòtic
Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…
Santpedor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages que es troba al N de Manresa, entre la riera de Callús (W) i el riu d’Or (E)..
Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…
Extremadura
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Vila medieval de Sant Pau de Fenolhet
Situació Vista aèria del sector de la vila sorgit entorn de l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau, de disposició en ventall ECSA - F Tellosa La vila de Sant Pau de Fenolhet, capital de la comarca de la Fenolleda, és situada a 267 m d’altitud, a l’esquerra de l’Aglí, al N de la comarca, i constitueix en l’actualitat el nucli econòmic i de població més important de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′41″ N - Long 2° 30′17″ E Sant Pau de Fenolhet és a 42,5 km de Perpinyà per la carretera D-117 PP-MLIR Història La vila de Sant Pau de Fenolhet deu el seu origen al monestir…
Castella i Lleó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…