Resultats de la cerca

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Advocat, exercí a Cadis i Madrid Fou acadèmic de Sant Carles i aplegà una notable collecció pictòrica Per respondre a algunes afirmacions d’Antoni Ponç, i en bona part a base d’informacions directes, redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36, 1967, en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics i Valencia antigua y moderna 1923, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat En català fou autor d’alguns poemes, d’un recull d’adagis, avui perdut, i del Catàlogo i…

Vida i obra Advocat de professió, exercí a Cadis i Madrid Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics, el més important dels quals fou Valencia antigua y moderna inèdit fins el 1923, on recollí dades de tot tipus sobre la ciutat També redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36 en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians En català confegí uns Adagis proverbials perduts, algunes composicions en vers, un Catàlogo i descripció dels pardals de l’Albufera de València València 1795 i un Catàlogo dels…

Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres

Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual…

Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…

Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en suredes,…

El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou…