Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
pel·lagra
Patologia humana
Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic.
Clínicament es caracteritza per símptomes gastrointestinals diarrees, estomatitis, trastorns cutanis eritemes rosats de la pell en forma de collar, en guant, en bota, trastorns nerviosos psicològics i neurològics depressió, insomni, hiperreflèxia i símptomes generals El tractament consisteix a administrar la vitamina insuficient
nicotinamida
Bioquímica
Amida de l’àcid nicotínic
.
També és anomenada niacinamida i factor PP preventiu de la pellagra Fou descoberta per Warburg i Christian el 1935 En l’organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridin-nucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d’hidrogen És el precursor del dinucleòtid adenina-nicotinamida NAD Es troba a totes les cèllules vivents i, en forma lliure, a l’orina dels animals
Gaspar Casal i Julián
Metge.
Fill d’un militar llombard, natural de Pavia Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid 1713-17 i a Oviedo 1717-51, on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intellectual El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella 1752 És autor d' Historia natural y médica del Principado de Asturias 1762, 1900, 1959 , memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pellagra, aleshores anomenada mal de la rosa Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al…
riboflavina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B2 lactoflavina
.
Essencial per al creixement, la seva manca ocasiona una síndrome similar a la pellagra És molt difosa a la natura i ocorre en el llevat, plantes verdes, llet, carn, etc, tant en forma lliure com de fosfat FMN o unida a determinades proteïnes flavoproteïna Es presenta en forma de pólvores grogues, de gust amarg, òpticament actives, α 2 5 D de -112 a -122 en NaOH, lleugerament solubles en alcohol i en l’aigua És una vitamina termoestable que es fon a 280°C, amb descomposició, però és molt sensible a la llum, especialment en medi bàsic En solució, la riboflavina presenta una fluorescència groga…
Glossitis
Patologia humana
Definició És anomenada glossitis la inflamació de la llengua Aquest trastorn es pot presentar de manera brusca o aguda, per exemple després de la introducció d’aliments picants o molt calents a la cavitat bucal, o bé com a resposta allèrgica davant el contacte de determinats aliments, o fins i tot formant part d’un procés infecciós que habitualment també afecta la mucosa bucal igualment, es pot presentar de manera persistent o crònica a conseqüència de nombroses circumstàncies, com ara una manca de vitamina B o de ferro, o bé com a manifestació de diverses malalties cutànies generalitzades,…
Tipus de vitamines
Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la vitamina C…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
Hipovitaminosi i hipervitaminosi
Definició Són anomenats hipovitaminosi i hipervitaminosi els trastorns orgànics causats, respectivament, per una carència o per un excés de vitamines Causes S’anomenen vitamines diferents substàncies, d’estructura química diversa, que són indispensables per a mantenir una activitat orgànica adequada, ja que participen en nombroses funcions metabòliques Atès que l’organisme no és capaç de sintetitzar la gran majoria d’elles i que d’altres només en pot elaborar una quantitat reduïda, hom considera que les vitamines cal que siguin incorporades periòdicament amb els aliments, com ja ha estat…
Alteracions cutànies causades pel sol
Patologia humana
Definició i causes Les alteracions cutànies causades pel sol , anomenades també actinodermatosis o fotodermatosis , són trastorns de la pell desencadenats per les radiacions solars, deguts a una exposició excessiva al sol o bé a una sensibilitat exagerada a la llum del sol causada per substàncies químiques, malalties o alteracions genètiques Aquests trastorns són originats només per algunes de les radiacions emeses pel sol, és a dir, que no totes tenen efectes sobre la pell Les radiacions solars que actuen sobre els teixits cutanis són els raigs infra roigs , la…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…