Definició i causes
Les alteracions cutànies causades pel sol, anomenades també actinodermatosis o fotodermatosis, són trastorns de la pell desencadenats per les radiacions solars, deguts a una exposició excessiva al sol o bé a una sensibilitat exagerada a la llum del sol causada per substàncies químiques, malalties o alteracions genètiques.
Aquests trastorns són originats només per algunes de les radiacions emeses pel sol, és a dir, que no totes tenen efectes sobre la pell. Les radiacions solars que actuen sobre els teixits cutanis són els raigs infraroigs, la longitud d’ona dels quals és superior a 700 nm, i els raigs ultraviolats, dels quals hom diferencia dos tipus, els raigs ultraviolats A, d’una longitud d’ona de 400 nm a 320, i els raigs ultraviolats B, la longitud d’ona dels quals se situa entre 320 nm i 290. Totes aquestes radiacions, quan penetren en l’organisme, provoquen una sèrie de reaccions físiques i químiques que alliberen energia i són capaces d’alterar els teixits. De totes maneres, però, hi ha mecanismes cutanis destinats a impedir-ne els efectes nocius. Així, d’una banda, la capa còrnia que cobreix la pell permet de reflectir una part de les radiacions, i, de l’altra, el pigment melanina absorbeix les radiacions que hi penetren i evita que passin a l’interior de l’organisme. Les mateixes radiacions estimulen aquests mecanismes de defensa.
Els raigs infraroigs tenen un alt poder calorífic i provoquen un increment de la temperatura de la pell quan hom s’exposa al sol. Quan la temperatura de la pell s’eleva, els vasos sanguinis del derma es dilaten i augmenta llur contingut de sang. L’aportació de sang a la pell afavoreix el refredament i evita que l’increment de temperatura originat per les radiacions es transmeti a l’interior de l’organisme. La dilatació dels vasos sanguinis provoca que la pell adopti un color vermellós, la qual cosa constitueix l’efecte immediat de l’exposició al sol.
Els raigs ultraviolats B tenen també un elevat poder calorífic, però l’efecte no és tan immediat com el dels raigs infraroigs. A causa de l’acció de les radiacions ultraviolades B, l’envermelliment persisteix després d’abandonar l’exposició al sol i assoleix la màxima intensitat al cap de sis hores o set.
Les radiacions ultraviolades provoquen un augment de pigmentació cutània, perquè estimulen els melanòcits, que són les cèl·lules que elaboren la melanina. Aquest pigment és el principal responsable del color de la pell. Els raigs ultraviolats A estimulen l’alliberament de la melalina que ja era en formació prèvia en els melanòcits. Així, s’esdevé un embruniment inicial que es presenta al cap de poca estona de prendre el sol. Els raigs ultraviolats B estimulen la formació de nova melanina i afavoreixen un embruniment més intens que es presenta al cap de dos dies o tres, perquè aquest és el període de temps necessari per a la síntesi completa de nova melanina.
Els raigs ultraviolats B estimulen igualment la regeneració de les cèl·lules de l’epidermis. En augmentar la regeneració cel·lular, s’incrementa el gruix de la capa còrnia de la pell, que actua com a barrera davant les radiacions. Aquest procés és lent, de manera que només és efectiu després de quatre setmanes d’una exposició intensa al sol.
Els mecanismes de protecció esmentats són efectius quan són desenvolupats i sempre que l’exposició al sol no sigui gaire intensa, prolongada o reiterada. Quan hom depassa els mecanismes de protecció, s’esdevenen diversos tipus d’alteracions als teixits cutanis.
Les radiacions també poden causar alteracions cutànies, perquè modifiquen la composició química de diverses substàncies dipositades en la pell, que adopten característiques nocives després de llur modificació. Igualment, la sensibilitat a les radiacions pot ésser incrementada per diverses malalties. En d’altres casos, es poden presentar alteracions, quan hom s’exposa al sol, degudes a un trastorn d’origen genètic que genera reaccions anormals en resposta a les radiacions.
Les reaccions cutànies per l’exposició solar no són les mateixes en totes les persones. Segons el grau de pigmentació, es diferencien diversos tipus de pell, més o menys susceptibles a les radiacions. En general, les persones de pell més blanca, amb una pigmentació menor, sovint són les més afectades per les alteracions degudes a les radiacions solars.
D’altra banda, també les circumstàncies ambientals poden modificar els efectes dels raigs solars. Les radiacions ultraviolades B poden ésser filtrades simplement amb un vidre de finestra, i parcialment pel fum i la boira. En canvi, però, poden travessar els núvols poc consistents. Hi ha d’altres factors que reflecteixen les radiacions i n’incrementen els efectes, com ara Faigua, la sorra o la neu.
Tipus
Es poden presentar diversos tipus d’alteracions degudes al sol, segons la causa, el mecanisme i la susceptibilitat de la pell de cada persona.
L’alteració més habitual és la cremada solar o eritema solar agut, que consisteix en una inflamació de la pell semblant a qualsevol altra cremada, causada per l’efecte calorífic de les radiacions solars. Apareix quan hom exposa la pell al sol durant un període de temps massa prolongat, segons el tipus de pell. És el trastorn típic causat pels primers banys de sol de l’estiu.
Quan l’exposició al sol és intensa i repetida al llarg de la vida, es presenta de vegades una elastosi actínica, que consisteix en un engruiximent de la pell, que perd elasticitat i forma arrugues marcades, perquè les radiacions solars, a llarg termini, arriben a alterar les fibres del derma i trastornar la regeneració de les cèl·lules cutànies.
Quan l’exposició intensa al sol es manté durant períodes molt prolongats, pot alterar els gens de les cèl·lules cutànies. Així, les cèl·lules es desenvolupen de manera anòmala i generen l’aparició de lesions precanceroses, com ara la ceratosi actínica i, en graus més avançats, el càncer de pell.
Un altre tipus d’alteracions causades pel sol són les reaccions de fotosensibilitat, trastorns causats per substàncies químiques que es localitzen en la pell i que són desencadenats per l’exposició al sol. Aquestes reaccions es presenten perquè les radiacions solars poden modificar l’estructura d’unes substàncies determinades i convertir-les en productes que generen trastorns inflamatoris en la pell. Les substàncies causants d’aquestes reaccions poden haver estat aplicades directament sobre la pell, i en aquest cas es presenten dermatitis de contacte. Sovint, provoquen reaccions de fotosensibilitat per contacte algunes substàncies d’origen vegetal, com ara les furocumarines i alguns derivats del quitrà utilitzats en la fabricació de diversos productes químics, com ara colònies, perfums, insecticides o antisèptics. En d’altres casos, les reaccions de fotosensibilitat són causades per substàncies que arriben a la pell per via general, com ara en el cas de medicaments, com les tetraciclines, les sulfamides o els antisèptics urinaris. Les substàncies desencadenants de la fotosensibilitat poden haver estat produïdes pel mateix organisme, a causa d’una malaltia, com ara en el cas de la pel·lagra o les porfiries.
Les reaccions de fotosensibilitat es poden presentar a través de dos mecanismes diferents. Les reaccions fototòxiques són reaccions de fotosensibilitat causades per una substància química que, modificada pel sol, lesiona directament els teixits cutanis. Les reaccions fotoal·lèrgiques són reaccions de fotosensibilitat en què la substància química modificada desencadena una reacció al·lèrgica que genera alteracions cutànies.
L’erupció polimorfa lumínica és un trastorn semblant a una reacció de fotosensibilitat, però desencadenat per causes desconegudes en persones que hi tenen una predisposició especial. S’esdevé sense que hi participi cap substància química i sense que l’exposició solar sigui desmesurada. Encara hi ha molts altres tipus de fotodermatosi de causa desconeguda, entre els quals només es presenta amb una certa freqüència la urticària solar, considerada un tipus d’urticària.
Manifestacions
Les manifestacions de la cremada solar són semblants a les de qualsevol cremada. Inicialment, s’esdevé un envermelliment i una inflamació lleu de les zones que han estat exposades al sol, on es produeix una sensació de coïssor o dolor. Els primers símptomes es poden manifestar immediatament després de l’exposició al sol, però s’intensifiquen durant hores. L’alteració es fa evident al cap de quatre hores a set, i assoleix la intensitat màxima entre les vint-i-quatre hores i les setanta-dues. Segons el temps d’exposició i el tipus de pell, és possible que es presenti la tumefacció de les zones afectades, i, fins i tot, poden aparèixer vesícules o butllofes. Quan l’exposició al sol ha estat molt intensa, s’acostuma a esdevenir una alteració general de l’organisme que es manifesta amb debilitat, febre, mal de cap, i fins i tot nàusees i vòmits.
Les cremades solars es poden localitzar en qualsevol part del cos. Normalment se circumscriuen en zones limitades, en què els raigs solars han incidit més directament, o bé on la pell és més sensible, com ara la cara, l’esquena, o la cara anterior de les cames.
En general, al cap de tres dies o quatre, les butllofes s’obren, tota la pell afectada es descarna, i la pigmentació de la zona afectada sol ésser irregular. La durada dels símptomes generals varia segons la gravetat de cada cas.
L’elastosi actínica es presenta en persones d’edat que han estat exposades intensament al sol al llarg de llur vida. Aquest trastorn provoca la formació d’arrugues i plecs molt marcats, dilatacions visibles dels vasos sanguinis i l’aparició de taques, tant pigmentades com despigmentades. En les zones que hi han estat més exposades, com el front, la pell s’ha engruixit especialment i és d’un color groc llimona. Al clatell, les arrugues entrecreuades solen dibuixar formes romboïdals.
Les manifestacions de les reaccions de fotosensibilitat poden ésser diverses, d’acord amb el mecanisme i la causa desencadenants. Les reaccions fototòxiques es presenten al cap de pocs minuts de l’exposició al sol, mentre que les reaccions fotoal·lèrgiques es manifesten al cap d’unes quaranta-vuit hores. Les reaccions de fotosensibilitat poden generar alteracions semblants a una cremada solar, amb envermelliment i inflamació, i de vegades formació de vesícules o butllofes. Quan la substància fotosensibilitzant ha actuat per contacte directe amb la pell, se solen presentar les mateixes manifestacions que en les altres dermatitis de contacte. En general, els trastorns persisteixen una setmana o dues. De vegades, si hom no instaura un tractament, es poden prolongar durant mesos.
L’erupció polimorfa lumínica sol aparèixer de manera sobtada, generalment a la primavera. Es manifesta amb la formació de pàpules i plaques vermelloses, que causen coïssor. Si hom evita l’exposició al sol, les manifestacions acostumen a cedir al cap d’una setmana o dues. Però, en general, se’n tornen a presentar més episodis nous que coincideixen amb noves exposicions al sol. Els episodis aguts se solen repetir durant l’estiu, tot i que cada vegada amb menys intensitat, i en general desapareixen a la tardor.
| Tipus de pell | Trets generals | En exposar-se al sol es crema | En exposar-se al sol es pigmenta | FPS recomanat |
|---|---|---|---|---|
| I | pell molt blanca, pèl-roigs | sempre | mai | 10 o més |
| II | pell clara, ulls blaus, cabells rossos | sempre | mínimament | 8 |
| III | pell blanca,ulls marrons, cabells castanys clars | moderadament | gradualment | 6 |
| IV | pell morena, ulls marrons, cabells castanys foscs | mínimament | adequadament | 4 |
| V | pell molt morena, ulls negres, cabells, negres | rarament | intensament | 4 |
| VI | persones de raça negra | gairebé mai | intensament | no |
Diagnosi
Fonamentalment, les lesions causades pel sol es diagnostiquen per l’aspecte i l’evolució que presenten. L’interrogatori permet de confirmar si l’aparició de les lesions ha coincidit amb l’exposició al sol, i es pot saber si hi ha hagut cap substància química que podria haver actuat com a fotosensibilitzant.
Quan hom intueix una reacció de fotosensibilització, de vegades cal efectuar la prova del fotopegat, que consisteix a posar en contacte amb la pell un pegat que conté les substàncies sospitoses, i posteriorment s’irradia la zona amb làmpades que emeten radiacions semblants a les solars. Quan la reacció és positiva, la zona de pell que ha estat en contacte amb la substància causal s’inflama al cap d’unes hores.
Si hom pensa que l’alteració cutània és provocada per una sensibilitat exagerada al sol a causa d’alguna malaltia general, es poden efectuar d’altres proves per tal de determinar-la, com ara anàlisis de sang.
Tractament
El tractament de les alteracions agudes causades pel sol, com les cremades solars i les reaccions de foto-sensibilitat, depèn de la gravetat de les lesions. De totes maneres, cal evitar l’exposició al sol, si més no fins que les lesions es recuperin. En els casos lleus, n’hi pot haver prou amb l’aplicació de compreses fredes i humides, que redueixen la inflamació i la sensació de coïssor. Igualment, hom pot emprar medicaments antiinflamatoris, com els corticosteroides. De vegades calen medicaments analgèsics que atenuïn el dolor, o bé antihistamínics, que minven la coïssor.
Quan es tracta d’una erupció polimorfa lumínica, se solen utilitzar, a més de les mesures esmentades, els medicaments antipalúdics, com la cloroquina, que a través de mecanismes no gaire ben coneguts escurcen la durada dels episodis i n’eviten l’aparició.
Prevenció
Les cremades solars es poden evitar limitant l’exposició al sol, sobretot al començament de l’estiu. Si les exposicions al sol són progressives, la pell pot elaborar prou melanina per impedir l’efecte de les radiacions.
Les alteracions cròniques, com l’elastosi, es poden prevenir limitant l’exposició al sol i utilitzant roba que cobreixi la major part del cos quan hom treballa a l’aire lliure.
La pell exposada al sol es pot protegir aplicant-hi filtres solars, productes que deturen les radiacions del sol. El grau de protecció dels filtres solars es mesura pel factor de protecció solar o FPS. El número del FPS és més elevat com més intensa és la protecció. Segons el tipus de pell de cada persona, es pot triar el FPS més adequat, com s’indica al quadre de la pàgina anterior.