Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
capsou
Dret
Remuneració o premi de gestió que corresponia als hereus de confiança
, als quals era vedada la detracció de la quarta trebel·liànica.
Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu
secretari | secretària
Història
Funcionari reial encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents…
Sant Martí d’Estanyils (Eus)
Art romànic
L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any…
reducció jesuítica
Història
Cadascuna de les comunitats agrícoles d’indis guaranís creades pels jesuïtes a la banda SE de l’actual Paraguai i part de la província argentina de Misiones.
Fundades al s XVII per iniciativa del pare Luis Bolaños, conegueren un creixement ràpid el 1760 eren ja unes seixanta reduccions habitades per 20 000 famílies i els seus extensos territoris foren coneguts per l’Imperi Jesuític del Paraguai El mètode, anàleg al de les reduccions hispàniques, comportava una reglamentació de tota la vida del poble des de la família fins a l’economia, l’esplai i la instrucció religiosa, tot sota el control del missioner, sense intervenció de l’autoritat civil colonial ni dels colons El mètode xocà contra la susceptibilitat de l’administració i contra els…
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…
dret de peixateria
Història del dret català
Dret que percebien alguns municipis catalans o bé propietaris particulars, com a Barcelona, sobre el consum del peix que hom hi venia.
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…
corredor d’orella
Història
Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells…
falsa relació

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació intervàl·lica entre dues notes successives de veus diferents que, segons la teoria clàssica, produeix un efecte auditiu xocant.
Quan aquestes notes formen un interval de 4a aug o 5a dis es diu que és una falsa relació de tríton Les cauteles teòriques sobre aquest interval venen de lluny, si es té en compte que a l’Edat Mitjana se l’anomenava diabolus in musica i s’intentava evitar-lo en qualsevol cas Posteriorment aquest interval ha acabat essent fonamental en la tonalitat i, per tant, les antigues prohibicions han perdut la seva raó de ser La teoria clàssica actual només aplica el concepte de falsa relació de tríton a l’encadenament V-IV ambdós acords en estat fonamental, encara que la prohibició va més en el sentit…
Castell d’Albió (Llorac)
Art romànic
El poble d’Albió, emplaçat damunt un tossal a la riba dreta del Riu Corb, és situat a la banda més occidental del terme de Llorac Una de les primeres mencions documentals del seu castell —al voltant del qual s’originà la població— data de l’any 1075, en una escriptura per la qual Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d’un alou que li pervenia per aprisió i per donació, situat dins el terme del kastro Albio , en un indret anomenat Val Dalfez , unes altres dues escriptures datades els anys 1078 i 1080 consignen novament l’esmentat castell, el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina