Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
perfectiu | perfectiva
Lingüística i sociolingüística
Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final; per exemple, en el cas de verbs com néixer, morir, arribar, anomenats perfectius.
Sovint és usat com a sinònim de perfet
eslovac
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup eslau occidental.
És la llengua principal d’Eslovàquia Parlada per tres milions de persones, actualment és el vehicle d’una literatura força important Originàriament l’eslovac pot ésser considerat un dialecte del txec Usa l’alfabet llatí, amb alguns signes diacrítics propis de les llengües eslaves que usen aquest alfabet La morfologia de l’eslovac presenta set casos de declinació, amb restes del dual, i sis conjugacions del verb, amb la particularitat dels aspectes perfectiu o imperfectiu, segons que l’acció sigui completa o incompleta El lèxic és molt ric i presenta reminiscències de l’eslau antic
perífrasi gramatical
Gramàtica
Expressió composta d’un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua.
Les més importants són les perífrasis verbals o conjugacions perifràstiques , que consisteixen en la unió d’un verb auxiliar o modificatiu i l’infinitiu, el gerundi o el participi del verb que conté el nucli del significat En aquestes perífrasis el verb auxiliar sol perdre la significació particular i gramaticalitzar-se en la funció d’auxiliar En català, és típic l’anomenat perfet perifràstic perfet Les perífrasis de verb auxiliar més infinitiu tenen un caràcter progressiu haig d’anar-hi les de verb auxiliar més gerundi, duratiu anem fent les de verb auxiliar més participi, …
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
perfet
Gramàtica
Aspecte de les formes verbals que, dins un paradigma, expressen acció acabada, en oposició a les formes d’imperfet, que expressen l’acció en el seu desenvolupament.
Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu El català forma el perfet afegint en els verbs regulars al radical verbal les desinències següents 1a conjugació -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren 2a conjugació -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren 3a conjugació -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren Però molts verbs irregulars sofreixen alteracions del radical abans d’aquestes terminacions o presenten altres irregularitats especials Al costat del perfet simple dels verbs, el català té la peculiaritat de l’anomenat…
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu,…
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia eclesiàstica al…
polonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava de la branca occidental.
És parlada a Polònia, on és l’oficial, i per uns 10 milions fora de l’estat polonès És escrita en alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Consta d’unes 110 000 paraules d’origen eslau i unes 10 000 procedents d’altres llengües llatí, grec, europees occidentals, turc, etc A més de les vocals a, e, i, o, y, totes semillargues, n'hi ha dues de nasals ę, ą pronunciades ę —e nasal— ǫ —o nasal— És un idioma flexiu, amb set casos propis dels substantius, adjectius i pronoms té tres gèneres masculí, femení i neutre i manca d’article El verb es caracteritza pels seus…