Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
peridotita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, de color fosc.
El seu contingut en sílice oscilla al voltant del 40% conté molt poc quars o no en té, i no conté feldespats La densitat d’aquest tipus de roca oscilla entre 3 i 3,5 Els minerals predominants són l’olivina i els piroxens Des d’un punt de vista econòmic, les peridotites tenen importància perquè molt sovint contenen espècies minerals particulars, com ara el crom, el níquel i el platí natiu
kimberlita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica ultrabàsica que rebleix en forma de bretxes les xemeneies volcàniques subverticals (pipes) fins a un diàmetre màxim de 2 km tot aprimant-se amb la profunditat.
És una varietat de la peridotita, composta d’olivina, bronzita, biotita, ilmenita, perovskita i pirop Els diamants es troben a les kimberlites o bé en sediments derivats d’aquestes Les xemeneies de kimberlita són a Sud-àfrica i a la Sibèria Oriental, i n'hi ha algunes a l’Amèrica del Nord són, normalment, del Cretaci 130-70 Ma
astenosfera
Geologia
Capa de la Terra situada entre la litosfera
i la mesosfera
i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement (per aquest motiu també rep el nom de capa de baixa velocitat
).
El límit superior es troba entre els 70 i els 150 km de fondària encara que en algunes zones és més soma i el límit inferior no està ben determinat És susceptible de deformar-se plàsticament i hom suposa que és constituïda per peridotita parcialment fosa És en aquesta zona on hom creu que es generen els moviments convectius responsables del desplaçament de les plaques litosfèriques
picrita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica o subvolcànica màfica, de composició intermèdia entre un gabre o basalt olivínic i una peridotita.
És integrada fonamentalment per olivina i altres minerals ferromagnesians, amb una petita quantitat de plagiòclasi i feldspatoids fins a un 25%
lherzolita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica granulosa del tipus de la peridotita, que conté olivina, hiperstena, diòpsid de crom i espinel·la.
El nom prové de l’estany de Lherz, als Pirineus En aquesta localitat tipus, és de color bru vermellós, és serpentitzada en part i forma petites escates en les immediacions de grans accidents tectònics
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…
L’estructura interna de la Terra
Consideracions generals La Terra forma part del grup de planetes rocosos, que es caracteritzen per tenir una mida petita i una elevada densitat, i ser constituïts, fonamentalment, per ferro, oxigen, silici i magnesi La Terra és el tercer planeta més proper al Sol, del qual dista uns 150 milions de quilòmetres L’edat de la Terra La formació de la Terra està lligada a la de la resta del sistema solar La hipòtesi més acceptada actualment és que els planetes solars van sorgir de la condensació de pols còsmica i gas preexistent, en un procés iniciat fa uns 4600 milions d’anys Ma La major part de…
Com és feta la Terra
Terres emergides i aigües marines Quan passegem mirem espontàniament el que ens envolta, les cases, els camins que recorrem, els parcs o boscos que travessem Si som uns observadors més atents, remarcarem les diferents menes de flors o de conreus, les espècies d’arbres i arbusts, l’arquitectura de les edificacions Però no sempre se’ns ocorre espontàniament de preguntar-nos què tenim sota els peus, és a dir, què hi ha sota la superfície terrestre Doncs bé, aquest és precisament el tema d’aquest article No ens ocuparem de la geografia sinó de la geologia i, més en general, del grup de…
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…