Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
borèada
Religions de Grècia i Roma
Cadascuna de les divinitats alades nascudes de Bòrees, concretament Càlais i Zetes.
Segons uns tenien les ales als talons, i segons els altres, a l’esquena Prengueren part en l’expedició dels argonautes lluitant contra les harpies que perseguien el rei Fineu Sembla que moriren a les mans d’Hèracles Com llur pare, eren déus dels vents, i llur característica era la velocitat
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
aquarel·la
Aquarel·la de Marià Fortuny i Marsal Il Contino , realitzada a Roma l’any 1861
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.
El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…
angelet
Història
Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa (edicte reial de l’any 1661).
L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…
La sociabilitat burgesa
Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals En…
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves…
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…