Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
sapròfil | sapròfila
Biologia
Dit de l’organisme que prefereix els ambients rics en matèria orgànica morta.
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
Portlandià
Geologia
Tercer i darrer estatge del Malm, que descansa sobre el Kimmeridgià i sota el Berriasià.
El límit superior és dubtós per aquesta raó hom prefereix el seu equivalent oriental i de fàcies netament marines el Titonià i el Volgià L’estratotip és a les Portland Sands de l’illa de Portland Anglaterra
espinac
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs
figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
Giovanni Boldini
Pintura
Pintor.
Format a Florència, on fou un dels macchiaioli , fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intellectualitat Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica
engany a mitges
Dret català
A Catalunya, rescissió, per lesió, dels contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós relatius a béns immobles, fets per un preu inferior a la meitat del seu just preu.
El lesionat gaudeix de la facultat de poder rescindir el contracte, si doncs, l’adquirent no prefereix d’evitar la rescissió mitjançant el pagament en diner del complement del preu Aquesta facultat rescissòria actualment caduca al cap de quatre anys des de la data del contracte el venedor només pot renunciar-la després d’haver celebrat el contracte lesiu, excepte a Tortosa, on és admès que hom pugui fer la renúncia en el mateix contracte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina